FELIÇ 2013 :)

Un altre any que s'acaba, i com diu el refran.. ANY NOU, VIDA NOVA.
En aquest any he après moltes coses, he passat per moments inoblidables i també he patit decepcions de persones que mai vaig pensar que m'anaven a defraudar, però en fi la vida és així.
Cada persona que passa per la nostra vida, és per alguna cosa, alguns vénen a donar-nos alegries, a simplificar-nos la vida i altres a ensenyar-nos a madurar i fer-nos forts, però al final sempre es queden els que volen estar amb tu tant a les bones com en les dolentes.
Em sento afortunada de comptar amb la meva gent de sempre, les meves amigues a les que vull un munto i que encara que tinguem les nostres petites discussions, saben que són super importants per a mi i que no suportaria viure sense elles, els meus amics que són com germans per a mi i els vull infinit.
També he conegut gent que en poc temps s'ha guanyat un lloc en el meu cor, que m'ha fet somriure i m'ha fet sentir important, perquè aixecar-te cada matí, dia rere dia i veure un missatge desitjant-te els bons dies no té preu.
En fi, queden poques hores per donar adéu al 2012 i dir hola a l'any nou. A passar-ho bé amb la gent que voleu i a rebre el nou any amb alegria.
Jo aquesta nit brindaré per totes les persones que han estat amb mi el 2012, també brindaré pels que ja no estan, perquè siguin molt feliços i que la vida els somrigui, i per eixa persona que fa uns anys em va deixar i porto al meu cor.

Podem ser qui volem ser o qui vulguin que siguem.

• Arriba el moment de triar un camí, un destí. Triar entre ser feliç amb noves oportunitats o seguir  amb les coses de sempre. Tornar a cometre aquest error, que encara que sigui un error t'agradaria cometre'l per segona vegada, o no mirar enrere i seguir endavant.
  La qüestió és que la meva felicitat mai dependrà de ningú, però que al cap i a la fi sempre depèn d'alguna persona.
  Podem pensar que la vida és un joc, un simple tauler d'escacs on nosaltres som les peces i les peces són les que mou la destinació o podem pensar que la vida és un joc on guanya qui s'atreveix a jugar.
  
  
  

  

  
  
• Hoy

La vida està composta de petits moments.

En el món real és molt complicat que es compleixi tot el que un dia somiem. I què? Anem a deixar de lluitar només per què sabem que pot ser ens portem alguna desil·lusió?
El dolor és una part inevitable de la vida, és el que et fa adonar-te que la felicitat existeix. És el que et fa apreciar aquests petits moments en què la trobes sent totalment conscient.
Normalment no ens adonem que estem sent feliços, passem moments d'alegria, però no ens sentim totalment satisfets.
Desafortunadament gastem més temps preocupant-nos pels nostres problemes, de vegades insignificants, que valorant el que tenim.
Només dies, setmanes, mesos o fins i tot anys després quan fem un repàs de la nostra vida i mirem cap enrere descobrim que vam ser feliços, que ens crèiem desgraciats encara que en realitat no ho érem. Llavors vols tornar a aquest moment, poder repetir una i altra vegada però ja és tard, forma part del passat, ja no pots tornar enrere.
Segur que tens milers de motius per ser feliç, la teva vida no és perfecta, però sempre tindràs algú al teu costat per fer que sigui una mica més alegre.
Gaudeix del camí, viu la vida al màxim dia a dia i no vulguis que tot sigui perfecte, perquè la perfecció no existeix, la vida està composta de petits moments i entre ells també n'hi ha imperfectes.

Al llarg de la nostra vida...

Al llarg de la nostra vida, coneixem a persones, que sense saber-ho, aconsegueixen fer-se un lloc al nostre cor, fins al punt d'ocupar-lo quasi completament, però només una ho aconsegueix ocupar sencer. Aquesta persona, es convertirà en la raó de cada somriure, de cada batec, de la teva felicitat. Aquesta persona, ho és tot, però no ens adonem del molt que ens importa, fins que ens imaginem milers de moments sense ella, fins que la distància no es posa al mig, no sabem apreciar cada paraula que es va dir. De vegades, és massa tard per fer marxa enrere, per dir aquell t'estimo que tant volies dir i no vas dir.

Sobre mi mateixa.

Somiadora? SI, però sempre amb els peus a terra.
Crec que quasi res és impossible, només hi ha les persones que deixen de lluitar i abandonen els seus somnis.
El més important en la meva vida és la família i la meva gent, donaria qualsevol cosa per la gent que estimo. No m'importa passar-me hores i hores escoltant a la gent que realment m'importa, sempre intento ajudar i em considero afortunada de tenir bons amics que sempre em donen un cable quan ho necessito.
Em costa confiar, però quan conec realment la gent ho dono tot, però també m'agrada rebre el mateix. Odio les mentides i la traïció, una veritable amistat es basa sobretot en la confiança i quan aquesta es perd és molt difícil tornar a recuperar-la.
No sóc una persona superficial, m'afecta molt tot el que passa al meu voltant, les injustícies, la gent que ho està passant realment malament ..
Considero que el físic no és el més important en la gent, el que realment valoro és el seu cor, odi la gent que va de fashion per la vida i pensin que son superiors a tots.
Admiro l'honestedat, la franquesa i l'esperit de lluita en les persones.
No necessito res especial en la meva vida, només vull persones que em valorin, com jo faig amb elles i en les que pugui confiar.
Tampoc vull una persona que es passi el dia dient que m'estima, el que jo necessito és que m'ho demostri, dir-ho és molt fàcil, les coses es demostren amb fets.
No sóc gens rencorosa, perdono amb facilitat, una altra cosa és tornar a confiar.
Crec en el destí, quan dues persones estan destinades a estar juntes sempre hi haura alguna cosa perquè arribin a estar-ho, fins i tot les distàncies i les diferències.
M'encanta la música, sóc una amant de les pel · lícules de por i m'atrau enormement tot el relacionat amb l'univers.
I sobretot crec fermament en l'amor i en l'amistat.

Sempre et porto al meu cor.

Podria dir mil coses d'ella, podria omplir centenars de folis i no acabar mai. Ella, la meva uela Maria, la meva mare, com jo solia cridar-la, la persona que va estar amb mi durant els 10 primers anys de la meva vida, cuidant-me, protegint-me, donant-me el seu amor dia a dia i lluitant perquè mai em faltara un somriure .
Sembla mentida que hagin passat 4 anys des d'aquell dia que va sortir de casa per no tornar mai. 
Avui hagués sigut el seu aniversari i el haguessim celebrat com solíem fer-ho sempre.
Després de la seva marxa van arribar dies molt tristos, molt grisos .. els primers Nadals sense ella van ser terribles, fins i tot ara després de passar tant de temps ja no són el mateix, perquè ella omplia qualsevol lloc amb la seva presència, amb la seva alegria, les seves ganes de viure ...
Mai podre oblidar la seva màgica risa. Si tanco els ulls puc tornar a escoltar-la, és com si estigués ahi, somrient-me i dient que tot anira bé, que ella sempre esta amb mi.
I és així, perquè jo sé que encara que no la pugui veure, sempre m'acompanya, tant en els meus mals moments com compartint les meves alegries.
Uela, tu ets el que més he estimat i sempre et porto al meu cor.

Que bonic seria si puguerem tornar a reviurer alguns moments de la nostra vida.

Amb l'arribada del fred torna el nadal, i amb ell els records, l'enyorança, la melancolia...
Desembre és un mes de reflexió, tots estem una mica més vulnerables, recordes les coses que has fet durant l'any, els somnis que s'han complit, els que s'han quedat pel camí i per un moment t'agradaria poder tenir una vareta màgica i poder reviure els bons moments al costat de la gent que vols, poder rectificar algunes coses que vas fer per impuls i de les que et penedeixes de cor.
Sempre m'agradat aquesta festa, des de petita, he gaudit moltíssim.
Les llums de colors, l'ambient de festa, els adorns .. sembla que la gent es vol moltíssim més en aquestes dates, encara que despres tot torna a la normalitat, cada persona te la seva vida, la seva gent, els seus problemes del dia a dia.
També és el temps de l'enyorança, de trobar a faltar a qui ja no està amb tu. Durant la nostra vida coneixerem milers de persones, unes estaran de pas, altres quedaran amb nosaltres per sempre, algunes amb el temps ni les recordaràs i sempre hi haurà algú a qui portaras al cor encara que no puguis estar al seu costat.
Després hi ha la gent que ha estat tan important en la teva vida i ja no pertany a aquest món, la estranyes moltíssim i recordes fins i tot més que durant tot l'any els moments viscuts al seu costat.
I finalment arriba la melancolia, aquests plans que tenies, les promeses que has fet i que ja no es podran complir. 
I ara, en aquests moments és quan m'agradaria tornar a la meva infantesa, tornar a tenir aquesta ignorància, aquesta felicitat ... aquestes ganes que arribin els Nadals per obrir els regals, passar-te els dies de vacances veient pelis, jugant a nines amb les meus veïnes a la seva caseta de fusta al jardí i que vingui la meva àvia i em porti el berenar, em done un abraç i em digui: Miriam menja-te'l tot i no et treguis la gorra i la bufanda que et pots refredar.
Que bonic seria si puguerem tornar a reviurer alguns moments de la nostra vida.

Alguna vegada alguna persona us ha dit el increïble que ets per a ella?

Alguna vegada alguna persona us ha dit el increïble que ets per a ella? Us han confessat que sou el més especial i que ja heu deixat una empremta que no oblidaran fins al dia de la seva mort? Quan una persona us demostri que realment per a ella mereixeu la pena, no desaprofiteu aquesta oportunitat.

Un dia apareix aquesta persona.

I per molt estrany que semble, per molt que costi de creure de vegades, un dia apareix aquesta persona. Aquesta persona que t'agafa de la cintura per darrere, que et murmura que et vol, que somriu quan tu somrius, que fa que cada carícia et posi els pèls de punta, que rigui del teu riure, que et digui que ets tonta, però que després ho arregli amb un abraç. Que et miri d'aquesta manera ... que espanta. Que produeixi aquest nus a la gola. No, no estic parlant d'una persona perfecta, deixaré això per a  les pel·lícules. Jo em refereixo a quan trobes a algú, que ho sents, que veritablement li importes i que quan us enfadeu a ell realment li afecta . Que t'agafe fort de la mà i que l'únic que et surti pensar sigui "no em deixis anar mai".

No deixis mai de somiar.

No deixis mai de somiar i obri la teva ment a aquesta màgia que somiant descobriràs. Amb ella sabràs qui ets, què vols i què pots aconseguir. Fes el necessari per fer els teus somnis realitat, i sempre creu en tu ...