Diuen que a la vida no es pot tenir tot, i què? sóc feliç així, miro al voltant i veig les persones que estimo i que veritablement em volen, amb les meves virtuts i els meus milions de defectes. I és que, al cap i a la fi, són les petites coses les que donen sentit a les nostres vides.
Per tant somriu sempre, axeicat i no miris enrere, tot lo que val la pena ho tens al present, tot el que hagi quedat en el passat es perque no estava destinat a ser per a tu, aixi que anem a gaudir de cada instant i no deixem mai que els records del passat arruinen aquest present que estem vivint i que ens porta cap al nostre futur.

Aquesta entrada va per una persona que m'ha demanat que escrigui sobre els meus somnis de futur, o el que ve a ser el mateix, les meves il·lusions. És cert que moltes vegades he escrit sobre això, encara que mai he revelat quins són aquestos somnis, que com a tots ens motiven a seguir endavant dia a dia.
Un dels meus somnis és seguir estudiant, anar a la universitat i viure a Barcelona. Per què Barcelona? perquè m'encanta Catalunya i la seva gent.
M'encanta viatjar i un altre gran somni és anar a Nova York, és una ciutat que em fascina, també m'agradaria viatjar als països nòrdics i gaudir de les aurores boreals, les illes gregues també m'atrauen i molts llocs més ...
Pel que fa a l'amor, ja tinc algunes entrades on explico el que significa per a mi.
Jo sols necessito una persona que em vulgui, que sigui sincera, per a mi la sinceritat és el més important per poder confiar, que vulgui compartir tot amb mi, que alhora que sigui la meva parella sigui el meu millor amic i confident.
I poc més, seguir gaudint de la companyia de la família i els amics durant moltissims anys.
Sóc conscient que és difícil que tot arribi a complir-se, hi haurà somnis que es compliran i altres quedaran pel camí, però mentre visqui lluitaré per ells amb totes les meves forces.
Espero que amb tot el que he escrit hagis pogut conèixer-me una mica més.

Avui ha sigut el meu primer dia de classe, una altra vegada tornada als llibres, a les matinades.
Per sort només se'n van les vacances perquè la gent que m'importa segueix amb mi durant tot l'any o sigui que no em puc queixar.
Ara a esperar la tardor, els dies curts, les nits d'estudi, els exàmens.
Diuen que les coses bones no duren en aquesta vida, serà per això que aquestes vacances s'han anat com volant.
Ha sigut un estiu del qual guardo un bonic record, un estiu dels que queden gravats per sempre en la memoria, ple de somriures, bona companya.
I ara només queda dir adéu a les festes, als concerts, a la platja, a les converses fins a les tantes de la matinada, i a tantes coses ...
I com a mi no m'agraden gens els comiats, per curts que siguin, en comptes de dir adéu diré: fins aviat estiu, encara no has marxat i ja et trobo a faltar.

 

El temps poc a poc ens ensenya que el passat és per aprendre, és el mestre del futur i de nosaltres depèn fer bon ús d'ell. Al igual que els obstacles amb què ens trobem en el camí de la nostra vida ens ensenyaran per on no hem de tornar a trepitjar.
Així mateix aprenem que no existeixen els moments perfectes, has d'agafar qualsevol moment i intentar fer-ho perfecte.
També anem descobrint qui val la pena i qui no, per qui hem de lluitar ia qui hem de deixar anar, que es necessita una sola mentida per posar en dubte totes les veritats i aprens a diferenciar qui és sincer i qui viu en el seu propi món de fantasies i mentides.
Pero sobretot aprens a valorar les persones que realment mereixen ser part de la teva vida, què has de cuidar, donar-los el teu temps i tot el teu afecte.

Com tothom l'únic que busco és ser feliç. No sóc avariciosa, sòl ser agraïda amb el que tinc i sempre intento aconseguir els meus somnis, no importa el que tarden a arribar. En general sóc una persona positiva, tinc els meus dies de baixó com tots, però no solen durarme molt, perquè sempre trobo la manera de recuperar la confiança en mi mateixa i somriure.
Tots passem per èpoques difícils, dies en els quals no tenim ganes de res, però sempre hi haurà alguna cosa o algú que ens ajudi a recuperar el somriure.
Aquesta vida és impredictible, ens confon, ens fa enfadar, ens canvia els plans i quan de nou ens acostumem a alguna cosa o algú ens els torna a canviar.
És difícil fer-se a la idea que tot en aquesta vida és passatger, les persones se'n van, els amics que ahir estaven amb tu poden arribar a ser complets desconeguts.
Res és per sempre i quan ho comprenguem, entendrem que cada moment viscut amb algú ens ha ensenyat alguna cosa, i a la llarga, quan mirem enrere ens adonarem que tot passa per algo i que el que avui no té cap sentit en realitat tenia una raó per haver passat així.
Per això hem de ser objectius i seguir sempre lluitant per aconseguir aquests somnis, que poden estar llunyans o pròxims, però que si no deixem de lluitar per ells, algun dia es poden arribar a complir.

Un amic de veritat és el que sempre està al costat teu, compartint les rialles quan tot va bé o les preocupacions quan les coses es compliquen. Un amic de veritat s'ho juga tot per tu sense importar les conseqüències i sense mesurar el risc. No és fàcil trobar un amic d'aquests, jo per sort tinc una personeta que sempre esta ací per escoltar-me, fer-me riure i ajudar-me en tot i és el més bonic que pots tindrer.
No sé quan vam començar realment a ser amics i en realitat no m'importa recordar la data exacta, sols se que sempre esta quan el necessito, per donarme una mà, al igual que ell sap que sempre hem té a mi per tot el que li faci falta. Perque junts hem après el valor de la confiança, respecte, tolerància, afecte...
No és fàcil trobar un amic d'aquests, si el tens, cuida'l, és el teu tresor.