*Has estimat alguna vegada a algú fins a arribar a sentir que ja no existeixes?, fins al punt en què ja no t'importa el que passi?, fins al punt en el qual estar amb ell ja és suficient, quan et mira i el teu cor es deté per un instant? Jo sí ...

*No serà fàcil, serà difícil. I haurem de posar-hi ganes cada dia, però vull fer-ho, perquè t'estimo. Vull tot de tu, per sempre, tu i jo, cada dia.

A tots ens agradaria viure un amor com el de Noa i Ali, un amor que malgrat els obstacles que va haver de superar mai van deixar d'estimar-se, per sobre de tot, perquè el seu era un amor especial, únic, un d'aquests amors que per molt temps que passi i molta distància que hi hagi pel mig mai s'oblida, permaneix per sempre, un amor infinit ...

Volgués que s'inventés alguna cosa per embotellar els records, igual que els perfums, i que mai s'esvaïssin. I que quan jo volgués pogués destapant l'ampolla tornar a reviure'ls.

Hi ha dies en que la nostra ment ens traeix i torna al passat, a aquest temps que vas viure, a aquest temps que ara recordis tan perfecte.
Perquè la veritat és que ens adonem de tot el que vam tenir quan hem deixat de tenir-ho, ahi és quan apreciem el valor d'un simple gest, d'una simple paraula ...
Tant de bo hi hagués un simple botó que només amb donar-li al start poguessis tornar a agafar una mica de tot allò que vas viure, de tots els moments que et van omplir d'alegria quan et trobes malenconiós o no sents ganes de res, però tots sabem que és impossible .
I per això hi ha els records, aquests que mai ningú no ens podrà arrabassar. Alguns ens faran mal i és millor deixar-los guardats i enterrats dins la nostra ment i altres ens faran somriure i desitjar tornar a viurels. I perquè això passi només necessitem tancar els ulls i deixar-nos portar.

Dir adéu sempre és dolorós i més quan saps que per molt que vulguis mai tornaràs a veure a aquesta persona, mai tornaràs a escoltar les seves rialles, la seva veu ... mai sentiràs el tacte del seu cos quan t'abraçava i et senties tan protegit contra el món.
El temps passa i molts records s'esvaeixen, però aquesta protecció que ella em donava, aquest amor que em demostrava cada dia, això perdurarà per sempre, viu dins de mi i quan estic malament em dóna forces per seguir.
Aquesta persona a la qual em refereixo és la meva àvia Maria, ella va marxar fa cinc anys avui, recordo l'última vegada que la vaig veure i com va agafar la meva mà i em va somriure. Era molt menuda però les coses importants de la vida mai s'obliden, perduren en la nostra memòria i ens acompanyen per sempre.
Ella va ser la persona més important i encara que hagi passat molt de temps la segueixo estimant més que res, perquè quan estimes algú de veritat ningú el pot reemplaçar.

M'agrada la gent que lluita pel que vol, la gent sincera, la que sempre va de cara, la que creu fermament en els seus ideals, en els seus somnis. La gent que no utilitza als altres per aconseguir els seus objectius, la qual sempre esta per als seus amics, sense enganys, sense mentides.
M'agrada la gent que et contagia la seua alegria, que sap escoltar, que busca solucions als problemes, la gent que no té por al futur, la que quan s'equivoca sap reconèixer els seus errors i sobretot s'esforça per no tornar a cometre'ls. La gent que sempre et diu les coses pel teu bé, tant si t'agraden com si no, perquè aprengues i sàpigues aixecar-te davant de cada caiguda.
Eixa gent que sense dir-li res, sols en mirar-te sap com estàs i s'esforça per fer-te sentir bé, que et dóna ànims i somriures per seguir en el dur camí de la vida, la que sempre intenta fer-te veure el costat bo de les coses, mira la vida amb optimisme i no s'acovardeix davant res, que quan té un mal dia té el valor de somriure i tirar cap endavant.