Comença el compte enrere, queden ja unes poques hores perquè s'acabi un any i just ara és quan solem fer balanç del que ha sigut per a nosaltres aquest any que és a punt de deixar-nos.
A mi personalment m'ha ensenyat moltes coses. He conegut persones increïbles, que han passat de ser desconeguts a convertir-se en importants en la meva vida i altres a les que considerava importants han passat a un segon pla, no per capritx meu, sinó pel que m'han anat demostrant al llarg dels mesos.
Però sobretot he après a valorar més les coses, a donar importància al que realment la té i també he après a valorar-me més a mi mateixa, a acceptar els meus errors i a ser cada dia una mica millor, tan per mi com per la meva gent.
Com tothom m'he portat decepcions i també alguna sorpresa que m'ha demostrat que de vegades els impossibles també existeixen.
M'he adonat que quan algú realment t'estima, et valora, no et fa mal, i que a vegades tens que pendrer decisions molt difícils.
I res més, ha sigut un any ple de bons moments, envoltada de bona gent, que m'ha escoltat i m'ha donat el seu suport quan ho he necessitat, sense complicar-me la vida, traient-me sempre un somriure.
I per a mi això és la veritable felicitat, donar i rebre, saber que passi el que passi sempre estan ahi igual que jo també ho estic per a ells.

Fa temps vaig llegir una reflexió, que comparava la vida amb un viatge en tren. Un viatge ple d'embarcaments i desembarcaments, accidents, sorpreses agradables en alguns casos i de profundes tristeses en altres.
Al néixer ens pugem al tren i ens trobem amb algunes persones, les quals creiem que sempre estarien amb nosaltres en aquest viatge, els nostres pares. Lamentablement la veritat és una altra, ells baixaran en alguna estació deixant-nos sols davant la vida.
Però el viatge segueix, continuarem endavant amb els amics, germans i per descomptat aquests amors meravellosos. 
I així, estació després estació, anirem coneixent diferents persones. Algunes passaran desapercebudes per a nosaltres, tant és així que ni tan sols ens adonarem que van desocupar el seu seient. Altres en canvi, tot i ser persones estimades per nosaltres potser s'acomodin en vagons diferents del nostre, podrem veurel's durant el trajecte però ens serà impossible estar al seu costat ja que hi haurà una altra persona ocupant el seient.
Ens constara fer-nos a la idea de no poder estar amb elles, però a poc a poc anirem entenent que el viatge es d'aquesta manera, ple de desafiaments, somnis, fantasies, esperes i comiats.
Al iniciar el viatge la nostra maleta no ens pesa tant, però de poc a poc s'ompli de records, de passions, de moments, i tots aquests seran els que en algun moment de la nostra vida ens puguin ajudar a fer front a les adversitats.
Per això no dubtem en guardar-hi els millors records, les més belles passions, els més grans amors i per sobretot aquells instants en què hem sigut tant feliços.

" La vida és la suma de les nostres decisions. "
És curiós com una simple decisió pot canviar el curs de la nostra vida, és curiós com cada vegada que prenem una decisió estem aproximant-nos al nostre somni o per contra anem allunyant-nos d'ell.
Per això dedicir genera por. Por a equivocar-nos, por de perdre alguna cosa o algú.
Què és prendre una decisió? és senzill, és simplement triar una opció entre varies, per això és important que ho meditem bé i no ens precipitem al elegir ja que per desgràcia no hi ha cap botó d'esborrar o tornar a rebobinar.
En el transcurs de la nostra vida haurem de prendre diàriament decisions, de família, de negocis, d'amor... I de nosaltres depèn triar el camí correcte si volem arribar a la meta que ens havíem proposat.
Hem d'admetre que com a humans tenim moltíssims defectes i ens equivoquem moltes vegades i quasi sempre es perquè decidim les coses de manera impulsiva, sense pensar en les conseqüències i després amb el pas dels dies arriba el penediment.
Tenim que aprender a pensar en més tranquil.litat si el que anem a fer pot repercutir en el nostre futur i si val la pena realment o no, ja que una simple decisió pot canviar-ho tot. 

"La vida m'ha ensenyat que cal creure en fets, no en paraules".
Al llarg de la vida ens trobarem amb tot tipus de persones, algunes potser no tinguin les paraules adequades en moments precisos, altres sempre tenen les paraules correctes, saben que dir en cada moment, fan que et sentis important, que ets la millor per a elles, t'enganyen dia rere dia, potser al principi no et donis compte i elles segueixen mentint, per poder tenir la situació controlada a la seva conveniència. 
És gent sense escrúpols, gent a la qual no li importa fer mal al próxim, el seu únic objectiu en la vida és pensar-hi en el seu benestar i als altres que els fotin. 
També n'hi ha que intententaran manipular-te, controlar-te, perquè visquis la teva vida a la seva manera, gent envejosa que es fica amb tothom perquè odia que els altres siguin més feliços que ells.
Per sort, són una minoria. La majoria de gent que ens envolta és lleial i no viu en un món de mentides i enveges.
Però d'una cosa podem estar completament segurs i és que tota aquesta gent, tard o prompte és descoberta, perquè al final tot surt a la llum i ahi és quan t'adones que les paraules se les emporta el vent i el que realment compta en aquesta vida són els fets.

L'amistat és un vincle que uneix a les persones i és el més bonic que hi pugui haver, sempre que sigui lleial i vertadera. No oblidem que no a tots se'ls pot anomenar amics, de fet sempre he escoltat que els amics de veritat es poden comptar amb els dits d'una mà i és cert.
De vegades pequem d'innocència i creiem que són més dels que són, però si ens parem a pensar ens donarem de què fins i tot els dits d'una ma et sobren per contar-los.
Eixa gent que fa que no et sentis mai sol, que comparteix amb tu el dia a dia, les teves rises però per sobre de tot està en l'adversitat, aquestos són els amics vertaders, no importa el temps que faci que els hagis conegut, ells s'adonen de quan estas pasant per un mal moment, mentre que altres que deien ser els teus amics ni comptes s'han adonat que havies caigut.
Els amics vertaders estan al teu costat sigui de dia o de nit, plogui o faci sol i no van i venen a la seva conveniència, aquesta gent mes que anomenar-la amiga o coneguda jo la taxaria d'hipòcrita.
Pot semblar una mica dur, però reflexionant i observant ens adonarem que és així.