Amb el temps et vas adonant que deixen d'importar moltes coses."

Porto molt de temps sense escriure res. Des d'aquella ultima vegada han passat bastants coses en la meva vida, suposo que com a tothom.
He viscut moments inoblidables que quedaran guardats en la meva memòria per sempre, també he viscut moments de tristesa. M'ha defraudat gent que mai hagués imaginat, i el més trist de tot, he perdut a una de les persones més importants de la meva vida, el meu avi.
O sigui que com podreu veure m'he caigut unes quantes vegades, o com diu el meu ídol he estat tocada, però mai enfonsada.
Però si una cosa m'ha ensenyat la vida en aquest temps és a ser forta, a pagar amb la mateixa moneda, sé que sona malament, però és que quan obres els ulls i veus que no pots confiar en quasi ningú, que els amics els pots comptar amb els dits d'una mà i que aquells en els quals un dia vas posar tot el teu afecte te la donen per l'esquena cada dos per tres, llavors és quan penses i reflexiones i sabeu que? Encara que sembli una mica frívola, a partir d'ara vaig a mirar per mi, a estimar-me més i no deixar que ningú em xafi...

Si és que al final sempre és la mateixa història. Qui més vols més et traïciona.

*El primer amor nunca se olvida, y si te vuelves a encontrar con el, aquellos sentimientos inevitablemente volverán a surgir.
Siempre queda algo, siempre queda alguna pregunta por hacer...

Es parla molt sobre el primer amor i se sol confondre amb la primera persona que t'ha agradat, amb la primera persona que has sortit ...
Jo penso que el primer amor no és la primera persona que t'ha agradat ni tampoc la primera persona amb la qual vas sortir, el primer amor és aquesta persona per la qual has sentit coses inimaginables, és aquesta persona per la qual has fet coses que mai vas pensar que faries, és la persona que has estimat amb bogeria, que et feia o fa feliç amb només una mirada, amb un somriure, o simplement amb la seva companyia.
Justament aquesta persona, va ser o és el teu primer amor, el que mai podràs oblidar, i el que per més que se separin, ho vas a estimar sempre.

Cada dia que vius és una ocasió especial, hi haurà èpoques bones i altres que no ho seran tant, però totes ens ensenyen a ser més forts i a superar-nos una mica més.
És clar que en el precís moment que patim una decepció és difícil acceptar-ho, però amb el pas del temps anirem adonant-nos que tot passa per alguna raó.
Aprendrem dels errors però, això no vol dir que podrem evitar tornar a caurer amb ells, tornarem a riure, tornarem a creure en falses promeses, sempre hi haurà algú que ens traïcione, seguirem plorant per mals amics, prendrem decisions dolentes i coneixerem amors que acabaran fent-nos mal. Així és la vida.
Però no per això hem de tancar-nos a conèixer gent, a tenir nous amors.
Les persones canviem i l'amor és un misteri, per la qual cosa no et penedeixis mai d'alguna cosa que en el seu dia et va fer feliç.
I si has conegut l'amor, encara que no hagi sortit com tu esperaves, alegra't per aquests dies tan especials que vas viure al seu costat i segueix somrient.
Encara que tinguis dies que no tinguis ganes de res, dies en què et sentis sol, mai deixis de somriure i recorda que gràcies a aquests mals moments és pels quals aconseguim aprendre a enfrontar-nos als reptes i les dures proves que trobarem al camí.
I tot això s'aprèn gràcies a l'experiència que anem adquirint cada dia, sempre recordant que tot i els entrebancs, sempre hi ha alguna cosa per la qual val la pena seguir somiant.
Perquè per molt dura que es posi la vida, sempre es veurà millor darrere d'un somriure.

*Coneixes a centenars de persones i cap et deixa empremta i de sobte coneixes una persona i et canvia la vida per sempre.*

Vius en el teu món, amb els amics i la teua gent de sempre. Cada dia va arribant gent nova a la teua vida, uns es converteixen en persones importants, altres passen sense més i al final són com desconeguts, en fi així és la vida.
Però de sobte un dia apareix algú per casualitat, algú que mai hagueres imaginat que podries arribar a conéixer i a poc a poc et va guanyant amb els seus detalls, la seua manera de tractar-te, aquest somriure que et treu amb només un missatge de bon dia i així va passant el temps i al final acaba convertint-se en el més important.
És eixa persona que t'alegra els dies, el primer pensament al despertar i l'últim abans d'anar a dormir.
És eixa persona que només acaba de marxar ja tens ganes de tornar a veure, el que quan t'abraça sents que el món s'atura.
I és que estimar algú i ser correspost és el més bonic que et pot arribar a passar.

Potser no hagis començat l'any de la manera que ho havies planejat, potser algunes persones que et van acompanyar en l'anterior ja no estiguin al teu costat, o que segueixin amb tu però de manera cada vegada més llunyana...
També pot ser que algú t'hagi trencat el cor i les teves il·lusions en aquests moments estiguin sota terra, però no oblidis mai que la vida val la pena, que tot passa per una raó i que quan algú o alguna cosa s'allunya és perquè algo molt millor esta per arribar.
No anem a començar l'any donant voltes a les coses tractant d'entendre perquè la vida canvia en uns mesos i perquè gent amb la qual comparties els teus dies ara són quasi complets desconeguts.
És el moment d'entendre que la vida està en canvi contínuament i les persones també, mira enrere i veuràs com gent amb la qual t'unia una gran amistat amb el temps s'han tornat complets desconeguts
Per tant, anem a relaxar-nos i deixar que el temps sigui el que posi cada cosa al seu lloc, perquè no oblidem que en aquesta vida tot es temporal, així que si les coses estan anant bé, gaudeix-ne ja que res dura per sempre. I si les coses van malament, no et preocupes, tampoc pot durar per sempre.
I com bé diu la frase: Potser la vida no sigui la festa que esperàvem, però mentre estiguem aquí ballem.

*T'estimo quan tens fred estant a 21º, t'estimo quan trigues una hora per demanar un entrepà, adoro l'arruga que se't forma aquí quan em mires com si estigués boig, t'estimo quan després de passar el dia amb tu la meva roba fa olor al teu perfum i vull que siguis tu l'última persona amb la qual parli abans de dormir a les nits. I això no és perquè estigui sol ni tampoc perquè sigui cap d'any. He vingut aquí aquesta nit perquè quan t'adones que vols passar la resta de la teva vida amb algú, vols que la resta de la teva vida comenci com més aviat millor.*

Segur que estàs pensant, a mi això no em va passar la nit de cap d'any... Tranquil, ni tu ni a ningú, això només passa a les pel·lícules. I més difícil és encara que passi en la societat en la qual vivim, que ha perdut tants valors, una societat materialista on els sentiments ja no signifiquen res.
En fi, enrere ha quedat el dia 1 de gener, la màgica nit que li vam dir adéu a l'any per donar pas al següent. Les coses seguiran més o menys com sempre, perquè enganyar-nos, però és clar que no per això hem de renunciar als nostres somnis.
Hem començat a escriure les pàgines del nou llibre, i espero que amb molta il·lusió, sense por, intentant anant aproximant-nos cada vegada més al que vam demanar aquella nit en dir adéu l'any i d'aquesta manera quan tinguem d'acomiadar aquest any que acaba de començar puguem mirar enrere, i en fer el balanç, puguem comprovar que els moments d'alegria superen els de tristesa, i que tot el que hem lluitat per aconseguir els nostres objectius ha estat un gran esforç, però finalment ha valgut la pena.