No sé ni jo mateixa com va ocórrer, l'altra nit de sobte el record d'aquell lloc on em desaforava, on hi ha una petita part de la meva vida, va tornar a la meva memòria i vaig sentir de nou el cuquet de tornar a escriure un nou post.
Podria enrotllar-me dient que durant tot aquest temps que hi ha transcorri't he conegut gent meravellosa, també he perdut gent.. Podria dir-vos que he estimat, he plorat, he rigut, m'he sentit decebuda moltes vegades.. Encara que suposo que hi haurà persones que també pensaran que jo els he fallat.
Però després de tot, si d' alguna cosa n'estic segura és de que he madurat molt, he après a ser realista i veure el que la vida pot oferir-me i del que he d'allunyar-me.
Les decepcions t'enfonsen però quan et lleves ixes tan enfortit que saps que pots amb tot i et donen més ganes que mai de tirar endavant i lluitar pel que vols aconseguir en aquesta vida, ja que tots sabem que la vida pot ser molt bonica però també molt dolenta a vegades.
