Sempre demanem que el que vingui sigui millor que el que ha passat, en començar l'any, en començar un nou mes, en iniciar un projecte, una relació...
Amb cada cosa nova que arriba a la nostra vida pensem, ara si, això és el que estava esperant, i no som conscients que no es tracta del temps, ni l'any, ni del lloc, ni fins i tot de les persones.
Es tracta de nosaltres mateixos, de la manera en com ens enfrontem a la vida, de com lluitem per aconseguir el que desitgem, de com reaccionem davant les adversitats, de com apreciem el valor de les coses, de les persones.
Hauríem d'aprendre de les nostres estimades mascotes, en elles no hi ha l'enveja, no existeix el rancor, no hi ha mentides. T'ho donen tot de manera desinteressada.
En canvi en el nostre món hi ha molta maldat, moltes traïcions, molta falsedat i tot ¿per a què? Si ens paréssim a reflexionar moltes coses de les quals fem, no cometríem tants errors, si recordéssim que de vegades el tren no té viatge de retorn, pensaríem més abans d'actuar.
Canviem nosaltres, canviem la nostra manera de ser, pensem abans d'actuar i llavors veurem com canvien les coses al nostre voltant.

El millor que et pot passar en la vida és trobar algú que estigui amb tu quan més ho necessites, algú que entengui el que et passa amb només una mirada, algú que sense fer preguntes, només és limite a abraçar-te molt fort, que et faci somriure, encara fins i tot, amb els ulls plens de llàgrimes, perquè aquesta persona pot ser que estigui pitjor que tu.
Tots necessitem sentir-nos estimats, però no per això, hem de llançar-nos a la primera persona que trobem, perquè no hem d'oblidar que qualsevol pot dir-te el que vols sentir en determinat moment, però, ¿és això el que volem?
Una relació no sorgeix d'un dia per l'altre. En unes setmanes es pot estar il·lusionat, no enamorat. I tot el que pensi el contrari esta equivocat.
La base de qualsevol relació és la comunicació, la convivència i la confiança i això neix amb el temps, no amb unes setmanes ni uns pocs mesos. Moltes persones confonen l'atracció del moment amb amor i això és un gran error.

Crec que és el moment de dedicar un post al petit de la casa. Un gosset que va arribar a la meva vida fa quasi un any i des del primer moment vaig saber que anava a ser una part essencial per a mi.
Mai oblidaré el primer dia que vaig pasar al seu costat, tan menudet, una mica espantat perquè mai havia pujat a un cotxe, encara que de seguida es va acostumar a nosaltres i en dos dies ja era el rei de casa.
Reconec que està una mica malcriat però és tan afectuós i tan bon gosset que ens té a tots bojos.
Val la pena despertar cada dia per veure la seua careta tan dolça, els seus ullets tan vivets mirant-te, botant perquè l'abracis i per donar-te petons.
El meu company de batalles, el que sempre m'escolta, el que mai m'abandona, el que quan tinc un mal dia em fa sonriurer, eixe és el meu menudet Noah, sense dubte una de les millors coses que  m'han passat en aquesta vida.