He après que el temps passa més de pressa quan deixes de mirar el rellotge. Que ets més feliç quan vius improvisant i gaudint de cada segon que et regala el dia, omplint la teva ment de coses positives i no esperant res de ningú.
També he après que les coses arriben quan deixes d'esperar, que ja no visc d'il·lusions, que la realitat ha guanyat la batalla.
I a poc a poc m'he adonat que els records ja no fan tant de mal i que el dolor és part de l'aprenentatge.
I així és com he anat fen-me cada dia més forta i he anat entenent el valor reial de les coses més senzilles i a la volta més importants, com són l'amor, l'amistad i la familia.
Sobre l'amor opine que és un pilar molt important però no l'únic que ens sosté. Respecte a l'amistat, sols dir que és una de les coses més boniques que tenim, però que per a què perdure has d'abonar-la cada dia. I sobre la família, que dir.. és el més important de tot, són aquesta gent que sempre esta amb tu i mai et traicionara ni t'abandonara.
Però sobretot, he après que viure implica arriscar, que el que no arrisca no viu, no sent, no guanya.
Així que endavant, sense por, posen-mos reptes, però sempre tenint en compte que els reptes sols es compleixen si segueixes un camí ben senzill: lluitar amb força per tot el que vols aconseguir.

Diuen que tot lo nou comença amb una mica de por. Si bé és cert, jo no tenia cap dubte en començar el segon de batxillerat amb nova gent i diferent lloc.
Alguna cosa em deia que anava a ser un gran any i que anava a conèixer gent que en poc de temps anava a convertir-se en una part molt important de la meva vida.
Hem passat moments meravellosos, hem gaudit com a nens cantant i assatjant el musical.
També hi ha hagut alguna que altra diferencia entre nosaltres, alguna cosa normal quan passis tantes hores amb les mateixes persones, però el més important és que les hem solucionades i que mai hem deixat que anaren més allà d'una simple discussió banal.
Tot no ha sigut cantar i ballar, per suposat, també hem currat molt i hem passat els nervis de qualsevol estudiant amb els exàmens.
I com no, també cal recordar al professorat, uns més afins a nosaltres i els altres una mica més llunyans, però sempre gent disposta a ensenyar-nos, cosa que cal agrair.
Però el principal i sobretot bonic, és que ha sigut un gran any, ens hem ajudat amb tot, m'han demostrat que són gent meravellosa, gent amiga, amb la que pots contar sempre.
I encara que tot acaba i els nostres camins es separaran, encara que no ens veurem en el dia a dia, l'amistat que ens ha unit espere que dure per sempre.