Qui va dir que la vida és fàcil?

Qui va dir que la vida és fàcil? Igual que tots, tinc dies en què em llevo super motivada, super feliç, amb ganes de menjar-me el món, altres en canvi m'agradaria desaparèixer ...
Però l'important és somriure, pensar que és només un mal dia, que de nosaltres depèn el posar-li color i tirar endavant.
M'he adonat que si et quedes a observar, res dura per sempre, que després de la tempesta arriba la calma, després de la tristesa arriba de nou la felicitat.
Cada dia és un nou regal i ens dóna l'oportunitat de superar-nos, d'aprendre coses noves, de rectificar errors i créixer com a persones.
No perdem el temps mirant la vida que porten els altres, quan podem viure la nostra i fer que aquesta sigui el que sempre hem somiat, o almenys intentar aproximar-nos als nostres somnis.
Perquè al final que és la felicitat? Jo crec que consisteix en les petites alegries del dia a dia, el conjunt de grans moments i la companyia de la gent que ens envolta.

Perquè l'amor és compartir, donar i rebre.

Diuen: mai deixis que ningú sigui el teu TOT, perquè quan ja no hi sigui, no et quedara res. 
Pot ser tinguin raó, però l'amor és tan bonic, et fa sentir tan especial, que penso val la pena arriscar-se.
I encara que sabem que res és etern, sempre valdrà la pena recordar cada moment, cada paraula...
Però recorda, enamora't d'algú que et vulgui pel que tu ets, que et comprengui encara en la bogeria, que et sigui fidel, que comparteixi tots els seus moments amb tu, que t'acompanyi en les teves alegries, que assequi les teves llàgrimes quan estiguis trist, que et abraçe quan ho necessitis.
Perquè l'amor és compartir, donar i rebre. I quan es troba aquesta persona que et complementa, la felicitat és tan gran que val la pena córrer el risc d'equivocar-se.

La vida és una caixa de sorpreses.

La vida és una caixa de sorpreses, de vegades et dóna coses bones, de vegades coses dolentes. Al cap i a la fi tot són lliçons, i encara que algunes siguin dures hem d'estar agraïts, perquè tot forma part de l'aprenentatge.
Totes les nostres experiències siguin bones o dolentes ens ajuden i ens preparen per seguir escrivint en aquest llibre anomenat vida.
Hem de confiar sempre en nosaltres mateixos, en la gent que ens vol, que ens accepta amb les nostres virtuts i defectes.
Perquè la veritat és que només tenim una vida, i si ens quedem atrapats en el passat estem perdent el present i posant traves al nostre futur.
Per tant anem a gaudir del viatge i de la gent que ens acompanya dia a dia en aquesta aventura.

Vull ser la raó per la que creguis en un "per sempre"

Vull créixer amb tu, vull somriure i compartir els moments més especials de la meva vida al teu costat. Vull que la nostra història mai tingui un final. Vull ser la raó per la que creguis en un "per sempre". Vull ser el teu últim pensament del dia. Vull ser aquesta cosa que tinguis por de perdre. Vull ser el que necessitis. Vull ser tot per a tu.

Encara que caiguis sempre has de aixecar-te i seguir endavant.

La vida m'ha ensenyat que qui no et busca no t'estranya i qui no t'estranya no et vol, que el destí decideix qui entra en la teva vida però tu decideixes qui es queda, que la veritat fa mal només una vegada i que la mentida fa mal sempre.
He après a valorar les persones que em valoren i a no tractar com a prioritat a qui em tracta com una opció.
He descobert que res dura per sempre, que qui et fa mal et fa fort, que qui et critica et fa important i el que t'enveja et fa valuós.
He comprovat que els principis sempre fan por, que els finals són tristos i que l'important és el camí que encara queda per recórrer.
També he après a somriure als problemes, a lluitar per la meva felicitat.
I sobretot que encara que caiguis sempre has de aixecar-te i seguir endavant.