Qui va dir que la vida és fàcil?

Qui va dir que la vida és fàcil? Igual que tots, tinc dies en què em llevo super motivada, super feliç, amb ganes de menjar-me el món, altres en canvi m'agradaria desaparèixer ...
Però l'important és somriure, pensar que és només un mal dia, que de nosaltres depèn el posar-li color i tirar endavant.
M'he adonat que si et quedes a observar, res dura per sempre, que després de la tempesta arriba la calma, després de la tristesa arriba de nou la felicitat.
Cada dia és un nou regal i ens dóna l'oportunitat de superar-nos, d'aprendre coses noves, de rectificar errors i créixer com a persones.
No perdem el temps mirant la vida que porten els altres, quan podem viure la nostra i fer que aquesta sigui el que sempre hem somiat, o almenys intentar aproximar-nos als nostres somnis.
Perquè al final que és la felicitat? Jo crec que consisteix en les petites alegries del dia a dia, el conjunt de grans moments i la companyia de la gent que ens envolta.