La vida no surt mai com un l'havia planejat. Des de petits anem planejant el dia a dia, fem plans del que ens agradaria fer en el futur, ens fem preguntes i quan sembla que tens les respostes el destí en un moment et torna a canviar totes les preguntes i a començar una altra vegada.
En ocasions ens regala un camí ple de roses i altres vegades costes empinades i baixades perilloses, però cal seguir caminant, encara que tinguem dubtes i pors, encara que ens quedem sols enmig de la foscor, mai hem de deixar de seguir avançant.
Tots temem als canvis, al que pugui venir, que ens decebin, que ens facin mal, que les coses no surten com tu vols ...
Moltes vegades igual que tots m'agradaria desaparèixer, oblidar-me de tot i deixar de lluitar pel que vull, però penso que no puc rendir-me i quedar-me de braços creuats i el que faig és donar-me ànims a mi mateixa, ànims per seguir endavant en les meves metes, ànims per donar el següent pas, ànims per acceptar els canvis i córrer els riscos perquè sé que és l'única manera de seguir creixent com a persona i d'estar una mica més a prop dels meus somnis.