En aquest temps he après i m'he adonat de moltes coses. He arribat a la conclusió de què passo de ratllar-me per res ni per ningú i que no val la pena donar-li tantes voltes a les coses. El millor és viure el dia a dia sense pensar en res, gaudir de cada minut i el temps ja et donara el que és teu.
També tinc claríssim que no deixaré que ningú es converteixi en una prioritat en la meva vida, ni vaig a esperar res de ningú i d'aquesta manera no podran decebrem.
De què serveix que ens obsessionem en coses que sabem que mai passaran? Perquè perdre el temps intentant muntar un puzzle que cada vegada té més peces i ja no saps on encaixar-les?
Seria estúpid seguir vivint de somnis. Cal admetre que en aquesta vida tot té un principi i un final. Potser al principi faci mal però en poc temps no serà més que un record.