Diuen que tot lo nou comença amb una mica de por. Si bé és cert, jo no tenia cap dubte en començar el segon de batxillerat amb nova gent i diferent lloc.
Alguna cosa em deia que anava a ser un gran any i que anava a conèixer gent que en poc de temps anava a convertir-se en una part molt important de la meva vida.
Hem passat moments meravellosos, hem gaudit com a nens cantant i assatjant el musical.
També hi ha hagut alguna que altra diferencia entre nosaltres, alguna cosa normal quan passis tantes hores amb les mateixes persones, però el més important és que les hem solucionades i que mai hem deixat que anaren més allà d'una simple discussió banal.
Tot no ha sigut cantar i ballar, per suposat, també hem currat molt i hem passat els nervis de qualsevol estudiant amb els exàmens.
I com no, també cal recordar al professorat, uns més afins a nosaltres i els altres una mica més llunyans, però sempre gent disposta a ensenyar-nos, cosa que cal agrair.
Però el principal i sobretot bonic, és que ha sigut un gran any, ens hem ajudat amb tot, m'han demostrat que són gent meravellosa, gent amiga, amb la que pots contar sempre.
I encara que tot acaba i els nostres camins es separaran, encara que no ens veurem en el dia a dia, l'amistat que ens ha unit espere que dure per sempre.