Diuen: mai deixis que ningú sigui el teu TOT, perquè quan ja no hi sigui, no et quedara res.
Pot ser tinguin raó, però l'amor és tan bonic, et fa sentir tan especial, que penso val la pena arriscar-se.
I encara que sabem que res és etern, sempre valdrà la pena recordar cada moment, cada paraula...
Però recorda, enamora't d'algú que et vulgui pel que tu ets, que et comprengui encara en la bogeria, que et sigui fidel, que comparteixi tots els seus moments amb tu, que t'acompanyi en les teves alegries, que assequi les teves llàgrimes quan estiguis trist, que et abraçe quan ho necessitis.
Perquè l'amor és compartir, donar i rebre. I quan es troba aquesta persona que et complementa, la felicitat és tan gran que val la pena córrer el risc d'equivocar-se.
Per tu segur que molts nois estan disposats a córrer riscos, bonic blog i grans comentaris, un petó i ànims a seguir endavant! ;)
ResponderEliminarMoltissimes gràcies!un petó ;)
ResponderEliminar