De vegades coneixes a algú i poc a poc es va guanyant el teu afecte, la teva confiança i arriba a ser una part important de la teva vida. Arribes a necesitar aquesta persona, ets feliç quan parlis amb ella, et fa oblidar els problemes del dia a dia i et va guanyant cada vegada mes...
Però de sobte un dia, t'assabentes que està fent un doble joc, que hi han moltes mentides pel mig, moltes coses amagades.
Tens dues opcions: la primera és callar i deixar que passi el temps, fer com si no saberes res i la segona és apartar-se.
Jo penso que el millor és la segona, ningú mereix que juguin amb ell, ni que el tractin com una opció.
El millor en aquests casos és acceptar les coses com són i pensar que el bo està per arribar, que quan algo acaba és perque alguna cosa millor està per vindrer.
Mai tenim que deixar que ningú jugui amb els nostres sentiments, tots mereixem ser feliços i no hi ha necessitat de viure en un món de mentides. De res serveix escoltar un "t'estimo" no dit amb el cor.
Com bé diu la frase: mai tractis com una prioritat a qui et tracta com una opció. I és cert, mai hem de deixar que ningú ens tracti com una opció quan podem ser el tot d'algú més.