*T'estimo quan tens fred estant a 21º, t'estimo quan trigues una hora per demanar un entrepà, adoro l'arruga que se't forma aquí quan em mires com si estigués boig, t'estimo quan després de passar el dia amb tu la meva roba fa olor al teu perfum i vull que siguis tu l'última persona amb la qual parli abans de dormir a les nits. I això no és perquè estigui sol ni tampoc perquè sigui cap d'any. He vingut aquí aquesta nit perquè quan t'adones que vols passar la resta de la teva vida amb algú, vols que la resta de la teva vida comenci com més aviat millor.*

Segur que estàs pensant, a mi això no em va passar la nit de cap d'any... Tranquil, ni tu ni a ningú, això només passa a les pel·lícules. I més difícil és encara que passi en la societat en la qual vivim, que ha perdut tants valors, una societat materialista on els sentiments ja no signifiquen res.
En fi, enrere ha quedat el dia 1 de gener, la màgica nit que li vam dir adéu a l'any per donar pas al següent. Les coses seguiran més o menys com sempre, perquè enganyar-nos, però és clar que no per això hem de renunciar als nostres somnis.
Hem començat a escriure les pàgines del nou llibre, i espero que amb molta il·lusió, sense por, intentant anant aproximant-nos cada vegada més al que vam demanar aquella nit en dir adéu l'any i d'aquesta manera quan tinguem d'acomiadar aquest any que acaba de començar puguem mirar enrere, i en fer el balanç, puguem comprovar que els moments d'alegria superen els de tristesa, i que tot el que hem lluitat per aconseguir els nostres objectius ha estat un gran esforç, però finalment ha valgut la pena.