Crec que és el moment de dedicar un post al petit de la casa. Un gosset que va arribar a la meva vida fa quasi un any i des del primer moment vaig saber que anava a ser una part essencial per a mi.
Mai oblidaré el primer dia que vaig pasar al seu costat, tan menudet, una mica espantat perquè mai havia pujat a un cotxe, encara que de seguida es va acostumar a nosaltres i en dos dies ja era el rei de casa.
Reconec que està una mica malcriat però és tan afectuós i tan bon gosset que ens té a tots bojos.
Val la pena despertar cada dia per veure la seua careta tan dolça, els seus ullets tan vivets mirant-te, botant perquè l'abracis i per donar-te petons.
El meu company de batalles, el que sempre m'escolta, el que mai m'abandona, el que quan tinc un mal dia em fa sonriurer, eixe és el meu menudet Noah, sense dubte una de les millors coses que  m'han passat en aquesta vida.