Sempre et recordaré.

No vaig a negar-te que et recordo i moltes vegades penso en tu, en com estaràs, si seràs feliç, amb qui caminaràs...
Però ara puc cridar alt i clar que puc mirar el passat i somriure, que estic on vull estar.
Has sigut molt important en la meva vida, hem compartit moments meravellosos, rialles, complicitat, secrets...pero en aquesta vida tot acaba i arriba un moment que tens que passar pagina, tancar portes, per el simple fet de que ja no et portin a cap lloc.
Et vaig voler com potser no torni a voler en molt de temps. Tu també em vas voler i m'ho vas demostrar sempre, però al final no vas resultar ser el que jo pensava i a pesar de no ser culpable directament em vas decepcionar.
Et desitjo el millor, que siguis super feliç.
Jo et recordaré sempre com aquesta persona que va arribar a mi per casualitat i per un temps va ser el centre de la meva vida.
Sé que es molt difícil ser amics, però jo espero de cor que algun dia, en el pas del temps, puguem recuperar aquella amistat tan bonica que ens va unir al principi.