He après que el temps passa més de pressa quan deixes de mirar el rellotge. Que ets més feliç quan vius improvisant i gaudint de cada segon que et regala el dia, omplint la teva ment de coses positives i no esperant res de ningú.
També he après que les coses arriben quan deixes d'esperar, que ja no visc d'il·lusions, que la realitat ha guanyat la batalla.
I a poc a poc m'he adonat que els records ja no fan tant de mal i que el dolor és part de l'aprenentatge.
I així és com he anat fen-me cada dia més forta i he anat entenent el valor reial de les coses més senzilles i a la volta més importants, com són l'amor, l'amistad i la familia.
Sobre l'amor opine que és un pilar molt important però no l'únic que ens sosté. Respecte a l'amistat, sols dir que és una de les coses més boniques que tenim, però que per a què perdure has d'abonar-la cada dia. I sobre la família, que dir.. és el més important de tot, són aquesta gent que sempre esta amb tu i mai et traicionara ni t'abandonara.
Però sobretot, he après que viure implica arriscar, que el que no arrisca no viu, no sent, no guanya.
Així que endavant, sense por, posen-mos reptes, però sempre tenint en compte que els reptes sols es compleixen si segueixes un camí ben senzill: lluitar amb força per tot el que vols aconseguir.