Volgués que s'inventés alguna cosa per embotellar els records, igual que els perfums, i que mai s'esvaïssin. I que quan jo volgués pogués destapant l'ampolla tornar a reviure'ls.

Hi ha dies en que la nostra ment ens traeix i torna al passat, a aquest temps que vas viure, a aquest temps que ara recordis tan perfecte.
Perquè la veritat és que ens adonem de tot el que vam tenir quan hem deixat de tenir-ho, ahi és quan apreciem el valor d'un simple gest, d'una simple paraula ...
Tant de bo hi hagués un simple botó que només amb donar-li al start poguessis tornar a agafar una mica de tot allò que vas viure, de tots els moments que et van omplir d'alegria quan et trobes malenconiós o no sents ganes de res, però tots sabem que és impossible .
I per això hi ha els records, aquests que mai ningú no ens podrà arrabassar. Alguns ens faran mal i és millor deixar-los guardats i enterrats dins la nostra ment i altres ens faran somriure i desitjar tornar a viurels. I perquè això passi només necessitem tancar els ulls i deixar-nos portar.