martes, 29 de octubre de 2013

*Has estimat alguna vegada a algú fins a arribar a sentir que ja no existeixes?, fins al punt en què ja nt'importa el que passi?, fins al punt en el qual estar amb ell ja és suficient, quan et mira i el teu cor es deté per un instant? Jo sí ...

*No serà fàcil, serà difícil. I haurem de posar-hi ganes cada dia, però vull fer-ho, perquè t'estimo. Vull tot de tu, per sempre, tu i jo, cada dia.

A tots ens agradaria viure un amor com el de Noa i Ali, un amor que malgrat els obstacles que va haver de superar mai van deixar d'estimar-se, per sobre de tot, perquè el seu era un amor especial, únic, un d'aquests amors que per molt temps que passi i molta distància que hi hagi pel mig mai s'oblida, permaneix per sempre, un amor infinit ...





No hay comentarios:

Publicar un comentario