Anem a ser sincers, en algun moment de la nostra vida trobem a faltar a algú al qual ens unia un gran afecte i amb el qual compartirem molts moments, moments que ara veiem tan llunyans ...
Jo sóc una persona bastant sensible i amb l'arribada del Nadal, els dies curts, el fred, em venen a la ment, igual que suposo que a molts, moments viscuts, persones que eren molt importants en la meva vida i a poc a poc han passat a ser complets desconeguts, per circumstàncies que ara no hi venen al cas, però que en un temps em van marcar he inclòs em van arribar a fer mal.
I encara que és ben cert que tots ens equivoquem, mereixem el perdó i que ens donin totes les oportunitats que calguin per aprendre a rectificar i ser cada dia millors, la vida m'ha ensenyat a força de decepcions a separar el que em fa feliç del que em fa mal.
Pot semblar una mica egoista, però és només qüestió d'evitar tornar a caure en la mateixa pedra, sabent que el final sempre és el mateix.
Per això, i encara que de vegades sigui difícil donar-li l'esquena algú, per dir-ho d'alguna manera, hem d'aprendre a dir que no i allunyar-nos, no val la pena tornar a repetir la mateixa història, és com quan et fiques en un puto laberint i no trobes la sortida, vas donant voltes i voltes pels mateixos carrerons per tornar sempre al mateix lloc.
I és que hi ha persones que prometen i prometen però mai canvien, mai aprenen, sempre tornen a cometre els mateixos errors i com bé diu la frase, hem d'aprendre a valorar-nos més com a persones, perquè si perdones massa vegades, la gent s'acostuma a fer-te mal.

*Donaria qualsevol cosa per tornar a aquests moments, tot a canvi d'un segon junts, perquè quan tot comença a anar malament l'únic que desitjo és tornar al teu costat i abraçar-te fort ... Vull tornar a aquests dies on qualsevol tontería ens feia somriure, on el temps passava sense que ens adonéssim i tota la resta no importava, només nosaltres. I vull fer d'aquests dies al teu costat moments que no pugui oblidar mai.

Els records, aquests companys que no es separen de nosaltres ni de dia ni de nit, unes vegades de forma fugaç i altres amb intensitat. A vegades ens fan somriure, altres ens fan mal, altres ens fan plorar i posar-nos melancòlics. Quan ens invadeixen saps de sobra que al final poden acabar fen-te mal i per evitar-ho intentes desviar l'atenció a altres coses, a vegades ho aconsegueixes i desapareixen enseguida, però hi ha vegades que per més que ho intentes et persegueixen i penses: tant de bo puguera tornar a viure un altra vegada aquell moment.

*Diuen que al llarg de la nostra vida tenim dos grans amors; un amb el qual et cases o vius per sempre, pot ser el pare o mare dels teus fills, aquesta persona amb la qual aconsegueixes la compenetració màxima per estar la resta de la teva vida al costat d'ella. I diuen que hi ha un segon gran amor, una persona que perdràs sempre. Algú amb qui vas néixer connectat, tan connectat que les forces de la química escapen a la raó i t'impediran sempre aconseguir un final feliç. Fins que cert dia deixaràs d'intentar-ho. Et rendiràs i buscaràs a aquesta altra persona que pot ser acabaràs trobant. Però t'asseguro que no passaràs una sola nit sense necessitar una altra abraçada seva, o tan sols parlar o discutir una vegada mes. Tots sabem de que estic parlant, perquè mentre estaves llegint això, t'ha vingut el seu nom al cap. Pot ser aconseguiràs trobar la pau, però t'asseguro que no passara un dia en què no desitges que estigui açí per pertorbar-te. Perquè, de vegades, es desprèn mes energia discutint amb algú a qui estimes que fent l'amor amb algú que aprecies.

No estic totalment d'acord, crec que si estimes de veritat a algú has de lluitar per aquest amor fins al final. És un text molt emotiu però que justifica una mica als covards, no hi ha res que el diàleg, la sinceritat i la paciència no aconsegueixin si estimes. Resignar-se a estar amb algú per trobar la tranquil·litat és enganyar-se a un mateix, perquè com bé diu el text, estaràs amb una persona sense estimar-la realment, cosa que tampoc és justa per a l'altra part i al cap i a la fi viure així és com deixar de viure.