Anem a ser sincers, en algun moment de la nostra vida trobem a faltar a algú al qual ens unia un gran afecte i amb el qual compartirem molts moments, moments que ara veiem tan llunyans ...
Jo sóc una persona bastant sensible i amb l'arribada del Nadal, els dies curts, el fred, em venen a la ment, igual que suposo que a molts, moments viscuts, persones que eren molt importants en la meva vida i a poc a poc han passat a ser complets desconeguts, per circumstàncies que ara no hi venen al cas, però que en un temps em van marcar he inclòs em van arribar a fer mal.
I encara que és ben cert que tots ens equivoquem, mereixem el perdó i que ens donin totes les oportunitats que calguin per aprendre a rectificar i ser cada dia millors, la vida m'ha ensenyat a força de decepcions a separar el que em fa feliç del que em fa mal.
Pot semblar una mica egoista, però és només qüestió d'evitar tornar a caure en la mateixa pedra, sabent que el final sempre és el mateix.
Per això, i encara que de vegades sigui difícil donar-li l'esquena algú, per dir-ho d'alguna manera, hem d'aprendre a dir que no i allunyar-nos, no val la pena tornar a repetir la mateixa història, és com quan et fiques en un puto laberint i no trobes la sortida, vas donant voltes i voltes pels mateixos carrerons per tornar sempre al mateix lloc.
I és que hi ha persones que prometen i prometen però mai canvien, mai aprenen, sempre tornen a cometre els mateixos errors i com bé diu la frase, hem d'aprendre a valorar-nos més com a persones, perquè si perdones massa vegades, la gent s'acostuma a fer-te mal.