La vida està composta de petits moments.

En el món real és molt complicat que es compleixi tot el que un dia somiem. I què? Anem a deixar de lluitar només per què sabem que pot ser ens portem alguna desil·lusió?
El dolor és una part inevitable de la vida, és el que et fa adonar-te que la felicitat existeix. És el que et fa apreciar aquests petits moments en què la trobes sent totalment conscient.
Normalment no ens adonem que estem sent feliços, passem moments d'alegria, però no ens sentim totalment satisfets.
Desafortunadament gastem més temps preocupant-nos pels nostres problemes, de vegades insignificants, que valorant el que tenim.
Només dies, setmanes, mesos o fins i tot anys després quan fem un repàs de la nostra vida i mirem cap enrere descobrim que vam ser feliços, que ens crèiem desgraciats encara que en realitat no ho érem. Llavors vols tornar a aquest moment, poder repetir una i altra vegada però ja és tard, forma part del passat, ja no pots tornar enrere.
Segur que tens milers de motius per ser feliç, la teva vida no és perfecta, però sempre tindràs algú al teu costat per fer que sigui una mica més alegre.
Gaudeix del camí, viu la vida al màxim dia a dia i no vulguis que tot sigui perfecte, perquè la perfecció no existeix, la vida està composta de petits moments i entre ells també n'hi ha imperfectes.