Desembre és un mes de reflexió, tots estem una mica més vulnerables, recordes les coses que has fet durant l'any, els somnis que s'han complit, els que s'han quedat pel camí i per un moment t'agradaria poder tenir una vareta màgica i poder reviure els bons moments al costat de la gent que vols, poder rectificar algunes coses que vas fer per impuls i de les que et penedeixes de cor.
Sempre m'agradat aquesta festa, des de petita, he gaudit moltíssim.
Les llums de colors, l'ambient de festa, els adorns .. sembla que la gent es vol moltíssim més en aquestes dates, encara que despres tot torna a la normalitat, cada persona te la seva vida, la seva gent, els seus problemes del dia a dia.
També és el temps de l'enyorança, de trobar a faltar a qui ja no està amb tu. Durant la nostra vida coneixerem milers de persones, unes estaran de pas, altres quedaran amb nosaltres per sempre, algunes amb el temps ni les recordaràs i sempre hi haurà algú a qui portaras al cor encara que no puguis estar al seu costat.
Després hi ha la gent que ha estat tan important en la teva vida i ja no pertany a aquest món, la estranyes moltíssim i recordes fins i tot més que durant tot l'any els moments viscuts al seu costat.
I finalment arriba la melancolia, aquests plans que tenies, les promeses que has fet i que ja no es podran complir.
I ara, en aquests moments és quan m'agradaria tornar a la meva infantesa, tornar a tenir aquesta ignorància, aquesta felicitat ... aquestes ganes que arribin els Nadals per obrir els regals, passar-te els dies de vacances veient pelis, jugant a nines amb les meus veïnes a la seva caseta de fusta al jardí i que vingui la meva àvia i em porti el berenar, em done un abraç i em digui: Miriam menja-te'l tot i no et treguis la gorra i la bufanda que et pots refredar.
Que bonic seria si puguerem tornar a reviurer alguns moments de la nostra vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario