Podria dir mil coses d'ella, podria omplir centenars de folis i no acabar mai. Ella, la meva uela Maria, la meva mare, com jo solia cridar-la, la persona que va estar amb mi durant els 10 primers anys de la meva vida, cuidant-me, protegint-me, donant-me el seu amor dia a dia i lluitant perquè mai em faltara un somriure .
Sembla mentida que hagin passat 4 anys des d'aquell dia que va sortir de casa per no tornar mai.
Avui hagués sigut el seu aniversari i el haguessim celebrat com solíem fer-ho sempre.
Després de la seva marxa van arribar dies molt tristos, molt grisos .. els primers Nadals sense ella van ser terribles, fins i tot ara després de passar tant de temps ja no són el mateix, perquè ella omplia qualsevol lloc amb la seva presència, amb la seva alegria, les seves ganes de viure ...
Mai podre oblidar la seva màgica risa. Si tanco els ulls puc tornar a escoltar-la, és com si estigués ahi, somrient-me i dient que tot anira bé, que ella sempre esta amb mi.
I és així, perquè jo sé que encara que no la pugui veure, sempre m'acompanya, tant en els meus mals moments com compartint les meves alegries.
Uela, tu ets el que més he estimat i sempre et porto al meu cor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario